El Partit Nacional Frisó (Frysk Nasjonale Partij, FNP) ha confirmat la tendència que ja havia apuntat quatre anys abans. En aquella ocasió, el partit -soci d’ERC i del PSM al si de l’Aliança Lliure Europea- havia aconseguit 44 regidors municipals, quatre més dels obtinguts a la contesa de 2002. Ara, però, l’FNP s’ha superat i ha tornat a batre el llistó. Els nacionalistes frisons han fet escollir 52 representants seus, vuit més que fa quatre anys. El resultat és «històric», segons l’han definit els responsables del partit.

Si es miren els resultats municipi a municipi, es conclou que l’FNP ha pujat a la majoria de les circumscripcions frisones. En alguns casos, l’ascens ha estat molt significatiu, com és el cas de Skarsterlân, on els nacionalistes frisons han pujat 11 punts percentuals, cosa que els ha servit per ser la força més votada, per sobre de tots els partits estatalistes. L’FNP també ha guanyat a Gaasterlân-Sleat i ha estat a punt de fer-ho a Achtkarspelen.

A la capital de Frísia, Ljouwert (Leeuwarden en neerlandès), els resultats han estat més discrets. La ciutat és una de les més neerlanditzades del país, i un dels llocs on al moviment frisó li costa més avançar. Tot i això, l’FNP ha crescut una mica fins a situar-se al 4,5% dels vots, resultat que li ha permès de mantenir el regidor que ja tenia.

Una formació federalista

L’FNP, que des de fa dècades domina absolutament el panorama del nacionalisme frisó, advoca per una reorganització dels Països Baixos de caràcter federal. El partit creu que l’Estat neerlandès hauria de delegar més competències cap a les províncies. Un altre dels eixos del partit és la defensa de la llengua frisona, que malgrat tenir força legislació favorable, encara avui troba moltes dificultats per avançar.