A banda del vist-i-plau de Madrid, la nova normativa inclou el requisit que la majoria absoluta del Parlament català avali la celebració d’una consulta. Per Ausàs, el text «és el més ambiciós possible amb l’actual marc legislatiu i aprofita al màxim el nostre espai de sobirania». El conseller considera que la llei ha d’esdevenir el «nou referent polític i social en la presa de decisions d’especial transcendència política».

Les consultes poden tenir diversos impulsors

La normativa aprovada avui al Parlament -amb els vots favorables de PSC, ERC i ICV i els contraris de CiU, PP i Ciutadans- contempla que les consultes puguin ser impulsades pel president de la Generalitat, pel Parlament -sempre que ho proposin dos grups o el 20% dels diputats-, pel 10% dels municipis del Principat -que en tot cas han de sumar 500.000 habitants- o bé pel 3% de la població de Catalunya.

ERC i CiU es contradiuen sobre fins on es podia arribar

La votació de la llei s’ha convertit en un debat d’arguments entre ERC -el partit que controla Governació- i CiU, la principal força de l’oposició. Si per al conseller Ausàs el text és «el més ambiciós possible» que es pot aconseguir actualment, per CiU és precisament el contrari: una llei «poc ambiciosa» que no desplega «totes les competències del nou Estatut». CiU considera que la normativa no hauria d’obligar que Espanya sempre hagi de donar permís per celebrar una consulta. Però a ERC repliquen que la proposta de CiU és «un artefacte jurídic plenament inviable».