A Astúries la situació lingüística és diglòssica totalment: el prestigi social i el reconeixement legal i polític únicament els té el castellà, mentre que les llengües tradicionals pateixen una total desprotecció i un buit legal molt gran que impossibilita una vida normal en elles. Això és resultat d’una política castellanitzadora -que comporta la implantació del castellà i l’intent de destrucció de les llengües vernacles- que s’ha estat produint des del segle XVI, quan es dóna un fort impuls al procés amb la total castellanització dels textos administratius i jurídics.

La llengua asturiana o asturlleonès és l’evolució del llatí vulgar parlat en el territori que avui es coneix com a Astúries i a les terres limítrofes de Lleó, Zamora, Miranda do Douro (a Portugal) i a l’est a Cantàbria. S’estima un total de 500.000 parlants en tot el territori lingüístic. Es divideix en tres dialectes principals (occidental, central i oriental).

En territori asturià també es dóna una situació lingüística especial entre els rius Eo i Navia, on es parla una altra llengua asturiana diferent de l’asturià pròpiament dit, una variant lingüística pròpia del grup galaicoportuguès, molt influïda per la llengua asturiana i que és la segona llengua tradicional o pròpia d’Astúries. Aquesta llengua rep els noms d’eonaviego, gallegoasturià o a fala, aquesta darrera denominació de caràcter tradicional. És parlada per unes 50.000 persones. Actualment compta amb una organització cultural (Xeira) i una de juvenil (Trafego), que treballen per la dignificació de la llengua.

Manifestació a favor de l’oficialitat de l’asturià a Oviedo, any 2007. / Imatge: Vítor Suárez

Des de la creació de l’Acadèmia de la Llengua Asturiana (ALA), el 1981, l’asturià compta amb una normativització lingüística, malgrat que des d’alguns sectors es continuen emprant el mites dels bables per desterrar la idea d’una normalització social. Des de 2007 també compta amb una normativa pròpia l’eonaviego, que va ser elaborada per la Secretaria Lingüística del Navia-Eo, òrgan de l’ALA per a aquest territori. El 1998 es va aprovar la Llei d’ús i promoció del bable/asturià, la qual dóna una petitíssima llibertat d’ús. Està molt poc considerada per part dels sectors que defensen l’oficialitat de l’asturià, mentre que els que hi són contraris denuncien que la llei comporta un reconeixement de cooficialitat encobert i que, per tant, és anticonstitucional. Aquest conflicte legal va quedar formalment resolt amb un recent aclariment del Tribunal Constitucional, que valida la constitucionalitat de la llei.

En 1984 va començar l’ensenyament de la llengua asturiana en centres pilot, i actualment la llei obliga a oferir l’assignatura en totes les etapes educatives preuniversitàries de forma voluntària. El 2007 es calculava que prop de 21.000 estudiants cursaven l’assignatura de llengua asturiana a la primària. Poc després de 1984 els sindicats UGT i CCOO van demanar que, també com a experiència pilot, es comencés l’ensenyament de la matèria de Coneixement del medi en asturià, proposta que no va sortir endavant per la negativa del Govern asturià. D’altra banda, el proper curs 2010-2011 s’inclouran, per primera vegada, els ensenyaments reglats de llengua asturiana (amb rang de minor, però) a la Universitat d’Oviedo, tant a Magisteri com a Filologia.

La presència de la llengua asturiana als mitjans de comunicació és bastant escassa, amb una televisió pública, la TPA, que li dedica al voltant d’una hora setmanal, concentrada en tres programes el diumenge. A la resta de mitjans informatius apareixen i desapareixen efímeres seccions dedicades a temes de caràcter folclòric o de la pròpia llengua, escrites en asturià. Actualment hi ha un periòdic escrit en llengua asturiana (Les Noticies) i una presència més àmplia a internet, amb una xarxa social íntegrament en asturià (Ximielga.me), diversos diaris digitals (Aruelu.com, Asturies.com, Asturnews i Infoasturies) i una blocosfera bastant àmplia.

Les activitats institucionals de foment i difusió de l’asturià i de l’eonaviego, responsabilitat de l’Oficina de Política Lingüística, són molt reduïdes i es limiten a petites campanyes de presència social en diferents àmbits, principalment al comerç.

Les denúncies de discriminació lingüística, o fins i tot de repressió, es donen de forma ininterrompuda des de la creació de l’autonomia asturiana, casos que s’haurien resolt de manera satisfactòria si s’hagués utilitzat la legalitat vigent (Llei d’ús). Criden l’atenció casos com els dels treballadors amonestats per usar la llengua asturiana a la seva feina (cas de dos taxistes a Oviedo), discriminacions per part de la mateixa administració (no acceptació de documents en asturià, vexacions verbals per l’ús oral de la llengua asturiana, sancions a professors per haver-la emprat a les aules...), la impossibilitat de presentar una tesi doctoral a la universitat per estar redactada en asturià (cosa que contradiu la legalitat vigent), amonestacions econòmiques en diversos centres educatius a l’alumnat per parlar en asturià o la negativa de l’arquebisbat d’Oviedo de dir misses en asturià o a demanar l’oficialitat de les traduccions de la litúrgia catòlica al Vaticà (cosa que va produir una pluja d’apostasies de catòlics asturians, que defensaven els seus drets lingüístics).

Molts d’aquests casos estan recollits a l’Informe sobre la represión y non reconocencia de los drechos llingüísticos n’Asturies (2002), elaborat per l’ALA. Molts més casos seran donats a conèixer en l’Informe sobre la represión llingüística n’Asturies en què està treballant l’Aconceyamientu de Xuristes pol Asturianu, en què no tan sols participen juristes, sinó també ciutadans conscienciats d’altres àmbits laborals. Actualment aquesta organització treballa conjuntament amb la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana en una campanya de denúncia avant d’Europa, de la situació dels asturianoparlants.

*Pelayu Valduvieco és periodista del diari digital Aruelu.com.