Malgrat que ambdós partits d’oposició van exigir un nou Estatut perquè, segons tots dos, els ciutadans gallecs assolirien més benestar si la reforma es fes, també van quedar clares les diferències entre els horitzons nacionals de les dues formacions. Pachi Vázquez, secretari general de la principal força d’oposició a Galícia, el PSG, va reclamar «un nou Estatut que enforteixi el nostre país, en el marc de la Constitució» espanyola. Vázquez no es va referir a Galícia com a «nació» tot i que, això sí, va fer una defensa de la llengua i la identitat gallegues en contraposició al president del Govern gallec, Alberto Núñez Feijóo, a qui va retreure que «trepitgi la nostra cultura, la nostra llengua i la nostra identitat».

Prou distanciat d’aquest enfocament va ser el discurs del líder del BNG, Guillerme Vázquez, per a qui «Galícia només es farà respectar a l’Estat quan decideixi comportar-se com una nació». A diferència del líder del PSG, que supedita la reforma al fet que «hi càpiga» dins de la carta magna espanyola, el del BNG considera que si «les nacions» no caben dins de la Constitució, «llavors cal concloure que simplement en fa falta una altra, perquè o bé la sobirania és compartida, o els pobles caminaran cap a la total sobirania».

Perquè es pugui aprovar un nou Estatut, fa falta que el PP doni suport a la reforma. Durant l’anterior legislatura, PSG i BNG -que governaven plegats- van intentar dur a terme la modificació estatutària, però el PP la va bloquejar en no acceptar el terme «nació» aplicat a Galícia ni en voler admetre la igualitat jurídica plena del gallec i l’espanyol. Just després que el Tribunal Constitucional deixés clar que la definició de Catalunya com a «nació» no té valor jurídic, Feijóo va reiterar que per aquesta mateixa raó no feia cap falta que l’Estatut gallec la incorporés.